Barcelona desplega mesures per complir amb la ILP d'habitatge

El govern municipal presentarà el proper Consell Plenari les mesures que aplicarà per donar compliment a la Llei 24/2015. La ILP d'habitatge va entrar en vigor el passat 6 d'agost amb la voluntat de protegit els ciutadans contra els desnonaments i la pobresa energètica i serà aplicada a Barcelona en quatre àmbits diferents d'actuació.

El primer d'aquests és la prevenció de desnonaments i la garantia de reallotjament en casos de vulnerabilitat. Actualment manquen els mecanismes per conèixer amb suficient antelació els processos que poden derivar en el llançament de persones en risc d'exclusió residencial. El protocol vigent de comunicació amb els jutjats deixa poc marge temporal per fer intervencions d'acompanyament i mediació, per la qual cosa s'esta treballant en una signatura d'un nou conveni amb els operadors jurídics.

En la mateixa línia, l'Ajuntament de Barcelona, a través de les dades de d'hisenda municipal, ha iniciat la identificació dels grans tenidors de pisos buits a la ciutat per fer-los arribar informació sobre l'entrada en vigor de la llei i els deures que se'n deriven. I és que aquesta estableix l'obligatorietat d'oferir un lloguer social alternatiu com a requisit indispensable per fer efectiu al desnonament. Les sancions en cas d'incompliment, poden arribar fins als 90.000 euros.


Sancions per la tinença de pisos buits

Un altre dels àmbits d'actuació és l'impuls de la cessió obligatòria d'habitatges buits. El consistori va iniciar el mandat obrint converses amb les principals entitats financeres que disposen d'habitatges buits a la ciutat. Davant les dificultats per arribar a acords, al setembre va imposar les 12 primeres multes coercitives per un import de 5.000 euros. En els casos en què la multa no ha estat recorreguda i no se n'ha efectuat el pagament, la propera setmana s'imposarà una segona sanció per valor de 10.000 euros.

L’Ajuntament disposa ja de les dades del Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat. Aquest llista 2.591 pisos a Barcelona -la majoria a Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella- propietat de bancs i fons d’inversió  que porten un mínim de dos anys sense comprador ni llogater, segons declaren les pròpies entitats.

Aquelles que acumulen un major volum de pisos són Sareb (562), BBVA (510), Anticipa (210), Caixa (135),  Unim (120), Santander (111), Bankia (110), Popular (90), Hipocat (80) i Criteria (70).


Ultimàtum de Colau a Sareb perquè cedeixi els habitatges buits

L'alcaldessa de  Barcelona va anunciar ahir que aquesta setmana reclamarà per carta a la a Societat de Gestió d'Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb) la cessió forçosa de 400 pisos. Si en un mes no s'ha complert l'exigència ni hi ha entesa, el consistori anirà als tribunals. “Volem arribar a acords, però si no és a les bones, serà per la llei”, va reblar.

Segons va dir Colau, la Sareb demana una mensualitat de 175 euros, que el consistori pagui les rehabilitacions que calgui i que torni els pisos passats tres anys. El consistori estaria disposat a abonar la contraprestació mensual, però no a pagar també les reformes necessàries, i vol convenis per cinc anys.


Unitat de prevenció de l'exclusió residencial i la pobresa energètica

El govern municipal ha acordat constituir una Unitat de Prevenció de l’Exclusió Residencial i la Pobresa Energètica, vinculada formalment a la xarxa d’oficines d’habitatge. Amb aquest tercer àmbit d'actuació, pretén treballar de manera coordinada amb els serveis socials, centralitzant la gestió de tots aquells casos en què sigui aplicable la ILP d'habitatge.

La unitat estarà integrada per tècnics d’habitatge, mediadors, treballadors socials, advocats, inspectors i administratius. L'objectiu és arribar a disposar d’un equip de 20 professionals en dos anys.

Les seves funcions principals seran l’assessorament a les persones afectades, la tramitació i gestió d’ajuts per a habitatge, la mediació amb entitats financeres, l’elaboració d’un cens únic de desnonaments i la diagnosi sobre la situació social de cada cas.


Evitar talls de subministraments

La llei 24/2015 consagra l’obligació de les empreses de subministrament d’aturar els talls que afectin a persones en situació de vulnerabilitat. Par tal de fer efectiu aquest deure, el govern municipal treballa en un nou protocol per signar amb aquestes empreses, amb les quals tindrà lloc una ronda de reunions a partir de la propera setmana.

Es posarà en marxa també al novembre un dispositiu de reforç contra la pobresa energètica que donarà cobertura, en la seva fase pilot, als tres districtes que concentren una major afectació: Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Les seves funcions seran la detecció dels riscos de pobresa energètica, gestió de conflictes per impagaments, gestió per a l’aturament de talls, gestió d’ajuts i assessoraments per tal de reduir la factura energètica o promoure la rehabilitació per millorar l’eficiència energètica.

Així mateix, el consistori impulsarà una campanya de comunicació per fer difusió dels ajuts concedits en matèria de pobresa energètica.